Articles d´opinió pel 9´octubre.

Cap a on va la Comunitat Valenciana? 

Ximo Puig. Secretari General del PSPV-PSOE.

9 d'octubre, la festa d'un país del Mediterrani, una mar que plora quan es mira en l'espill de la tragèdia de l´illa de Lampedusa. Centenars de persones van morir perseguint el somni d'una vida millor, només volien fugir de la misèria cap a un paradís que veiem decadent. Una catàstrofe que és el paradigma de l'Europa que volem canviar. Una tragèdia que ens ha avergonyit i ha de fer caure definitivament la idea de l'Europa fortalesa.

Per això, davant el 9 d'octubre des del socialisme, des del valencianisme, vull pensar més enllà de les nostres fronteres. És incoherent defensar la igualtat i la justícia social i no afrontar els desafiaments ètics més amplis, als ideals humanitaris. Esta setmana commemorem el 9 d´octubre. Un dia en què recordem el nostre naixement com a poble però que ens reafirma la vigència de l'autogovern quant el vent de la recentralització bufa amb força.

I davant el 9 d'octubre tots, especialment aquells que tenim alguna responsabilitat pública, tenim l´obligació cívica de preguntar-nos ¿cap a on va la Comunitat Valenciana?

Perquè qualsevol valencià, independentment de la seua ideologia, dels seus valors, del seu origen, creença; sent i percep, que les coses ara i hui no van bé a la nostra comunitat. Que les institucions i els governs no estan a l´altura de les circumstàncies.

Si seguim així, cada vegada serem més pobres i estarem més lluny dels nivells de vida dels països capdavanters d´Europa que era el nostre principal objectiu quan, ara fa trenta anys, recuperàvem l´autogovern.

Tots sabem que hi ha cada vegada més gent que desconfia de les institucions i de la política. Persones que es senten enganyats i culpen als polítics de preocupar-nos per la nostra situació personal, de no mirar per ells i de no estar a l´altura de les circumstàncies.

Crec sincerament que, en ocasions, hem fallat a les expectatives i il·lusions que hi havia dipositades en nosaltres.

No voldria que tornara a passar.

I vull comprometre´m a fer tot el possible, tot el que estiga en la meua mà, perquè els socialistes valencians siguem, recordant els versos d´Estellés, fidels al nostre poble, escoltem la veu del nostre poble, treballem pel nostre poble i si encertem o ens enganyem siga actuant sempre des de la lleialtat al nostre poble.

Hui la Marca Comunitat pateix l´equivocada política del govern de la Generalitat des de fa 20 anys.
L´aprovació de la Constitució i la recuperació de l´autonomia junt amb unes polítiques encertades feren que la Comunitat se situara entre les més riques, més avançades i més dinàmiques d´Espanya.
Hui no és així.

Estem molt lluny d´aquella posició. Ara estem en el furgó de cua: 15 punts per baix en la mitjana de renda per càpita espanyola.

I el pitjor és que amb les polítiques que en estos moments estan aplicant els governs a Madrid i València estem condemnats a retrocedir, a perdre més força, més oportunitats i més gent formada.
En els últims 20 anys, la Comunitat Valenciana ha perdut el Nord.

 Cal rebel·lar-se cívicament contra esta situació. Perquè no podem permetre´ns una taxa d´atur del 30% i que els jóvens abandonen la nostra Comunitat per falta d´oportunitats.

Però crec, sincerament, que hem d´obrir un nou temps a favor del poble valencià i d´una Comunitat socialment avançada. De polítiques concretes, intel·ligents i raonables, i amb uns eixos estratègics sòlids i ben definits. Un nou temps, un nou projecte de prosperitat social.

Un Projecte que es concreta en trés eixos estratègics: Crear treball i garantir el nostre model de benestar; reposicionar a la Comunitat Valenciana en Espanya i revitalitzar la democràcia.

Els socialistes presentarem als interlocutors socials una proposta d'Estratègia per a consensuar amb ells el seu contingut definitiu.

Necessitem crear ocupació per a poder mantenir el nostre estat de benestar. Però no solament per a garantir la cohesió social, també perquè l'educació, la sanitat i els serveis socials són una font d'ocupació i de creixement econòmic.

Eixa és la diferència entre superar la crisi a l'asiàtica, amb salaris baixos i sense protecció social, o a la nòrdica amb ocupacions qualificades i un sistema de benestar fort.

Els socialistes proposem canviar el model productiu, fent millor el que sabem fer bé: afavorir el desenvolupament de la indústria, crear empreses innovadores, donar suport a l'exportació, les transformacions i comercialitzacions agrícoles i un turisme de qualitat.

I fonamental: un sistema financer solvent i bolcat amb el nostre teixit productiu que acabe amb l´estrangulament financer que patim en major mesura que altres territoris per la perduda de les nostres caixes.

El segon punt ,reposicionar a la Comunitat Valenciana en Espanya. És necessari canviar el nostre model productiu i crear ocupació no seran possibles fins que la Comunitat Valenciana no tinga la visibilitat i la potència que li correspon en el conjunt d'Espanya. Per a la nostra Comunitat la fractura territorial no és identitària, és econòmica, d'igualtat i solidaritat entre espanyols.

Portem massa temps resignant-nos a no estar en els debats d´Espanya. Per a alguns la CV ni està ni se li espera.

Amb el model de finançament autonòmic perdem cada any més de 1.000 milions d'euros que ens corresponen.

Esta discriminació acumula ja més de 13.000 milions d'euros de deute històric. I açò sense comptar amb el dèficit d'inversions de l'Estat que sols enguany és de quasi 500 milions. Els valencians estem exhausts d´ofrenar noves glòries a Espanya.

Per a canviar esta situació, proposem el model federal, que no és una altra cosa que reformar l'Estat Autonòmic en matèria de finançament per a fer-lo més just, amb major coresponsabilitat i amb major col·laboració entre comunitats.

Els socialistes valencians estem complint en la nostra part de responsabilitat, reposicionant a la Comunitat Valenciana en el conjunt d'Espanya. Ho estem fent dins del PSOE. Aconseguint el suport per a canviar el model de finançament i impulsar infraestructures com el Corredor Mediterrani.
Només acceptarem un tracte des de la igualtat i exigim a la Generalitat que defense els nostres interessos independentment de qui governe a Madrid.

Per últim, es necessari revitalitzar la democràcia. Democràcia i corrupció són radicalment incompatibles. Qui protegeix la corrupció, qui l'empara i la tolera és políticament responsable.
I això està provocant dos conseqüències. La primera és la desmoralització de la societat que deixa de confiar en les seues institucions.

La segona conseqüència és econòmica. La corrupció suposa un llast per a crear ocupació. Utilitzant paràmetres internacionals: més de 1.180 milions d'euros en tres anys.
Este és el cost de la mala imatge de la CV provocada per la corrupció.

Transparència, honradesa i exemplaritat. Este és el nostre compromís com a socialistes. Per açò hem aprovat 75 mesures concretes que van des de la publicació de totes les declaracions de renda i patrimoni, la prohibició de sobresous o els Pactes Empresarials per la integritat.

A partir del 9 d'octubre propiciarem un gran acord entre valencians i valencianes. Un acord per a unir i no per a separar. Un acord que pose els interessos de la Comunitat Valenciana per damunt dels partidistes. Un acord responsable però que no eximisca de responsabilitat a qui li pertoca. Un acord vàlid ací i en Madrid.

La pròxima setmana exposarem este plantejament als agents socials, econòmics i cívics, i els escoltarem, i els oferirem la veu i el protagonisme per a encetar una dinàmica d´acord de tots per a resoldre els dos principals problemes que tenim els valencians: l´atur i la nostra invisibilitat en l'Estat que genera injustícia i compromet la viabilitat de la Generalitat.

No podem continuar acceptant una ciutadania espanyola de segona, i això ens afecta a tots –amb independència de la nostra ideologia, i amb independència de la nostra opció política-.
Necessitem a tota la societat civil valenciana per construir un nou temps que ens duga a una nova prosperitat.

Reitere que acordar no és sumar adhesions inflexibles.

No serà fàcil, però és imprescindible i ho hem de fer junts.

Sabem que el futur del nostre poble i de les polítiques públiques que afectaran les nostres vides està en les nostres mans i que hem de fer les coses bé per eixir del pou en què ara ens trobem com a societat més forta, més justa i més igualitària.

Tots tenim l´obligació de posar totes les nostres capacitats, tota la nostra voluntat al servei del nostre poble.

I ho farem.

http://www.valenciaplaza.com/ver/104408/hacia-donde-va-la-comunitat-valenciana.html?utm_content=buffercd9a8&utm_source=buffer&utm_medium=twitter&utm_campaign=Buffer

http://www.levante-emv.com/opinion/2013/10/09/cap-on-comunitat-valenciana/1039780.html

Un nou País jove

José Muñoz. Secretari General de Joves Socialistes del País Valencià.

Tinc un somni. Un somni de País en el qual no es permeta que la identitat d´un poble siga utilitzada per un partit, quan les enquestes electorals li son desfavorables. Un País valent, que no s´agenolle front Madrid a l´hora de reclamar un finançament just i el pagament del deute històric. Un País orgullós, on la nostra autonomia siga tan forta i sòlida, que no hi haja partits que miren Catalunya i les seues reivindicacions independentistes amb devoció i enveja.

Somie un País pròsper, que no tinga un 57% d´atur juvenil, perquè els seus joves tenen treballs de qualitat i ben remunerats. Treballs que han sigut creats gràcies a un model econòmic i productiu basat en la investigació i en el turisme de qualitat. Un model econòmic allunyat de bombolles immobiliàries i especulatives.

 

Un País just, on pague més qui més té. Que tinga com a primera prioritat la lluita contra el frau fiscal, i on desaparega la bonificació del 100% de l´Impost sobre el Patrimoni. Un País honest, on l´exemplaritat siga la característica que presidisca la política, sense imputats a les Corts. Amb nous mecanismes de participació ciutadana, com "l´escó 100". Una Política que no conega de privilegis i aforaments per a casos de corrupció i, és clar, sense Tribunals polítics.

Un País per a les persones, amb una Educació pública i de qualitat, que garantisca un sistema sanitari que no deixe als joves fora, ni tampoc als immigrants. On els dependents reben les ajudes que els possibiliten un vida digna. En el qual els "Bankia" o "Banco de Valencia", rescatats amb diners públics, no puguen desnonar a les famílies de la seua llar. On la política social siga presidida per la Justícia, i no per la caritat.

Un País cultural, on Joan Fuster, Sanchis Guarner i Estellés siguen coneguts i reconeguts per la societat. Que tinga Al Tall, Pep Gimeno "el Botifarra", l´Ovidi i Raimon com a referents. I si em pose a somniar, somie un País en el qual el President de la Generalitat i l´alcadessa de València sàpiguen parlar valencià. Encara que no sé si açò últim és somniar massa.

http://www.levante-emv.com/opinion/2013/10/09/nou-pais-jove/1039765.html

Les dues cares del valencianisme

Arantxa De Huertas. Secretària d´Acció Cultural i Educació de Joves Socialistes Horta Nord.

Arriba el 9 d'octubre, el nostre dia, el dia en el qual tots els valencians i les valencianes reivindiquem l'orgull de ser valencians, encara que no tots ho fem de la mateixa forma ni des de les mateixes bases.

D'una banda trobem la València que la dreta vol vendre, siga al preu que siga. Què importa que açò implique utilitzar els diners que haurien de ser destinats a cultura, educació, sanitat, benestar, etc.? L'important és allò de: “què bonica està València!”. L'important és invertir en la Fórmula 1, en la America's Cup, en balafiadar diners en gran events per a que ho acaben gestionant empreses privades, en pagar un “contenidor cultural” com és la Ciutat de les Arts i les Ciències perquè ara haja de ser venuda perquè no poden fer front a les despeses de funcionament, a fer aeroports del abuelito, etc. Tot a costa d'hipotecar al País Valencià.

Són aquells que es vanaglòrien de ser valencians encara quan som notícia pels nombrosos escàndols de corrupció (Nóos, Gürtel, Brugal, Emarsa... els tenim tots), aquells als quals els ix una urticària en escoltar parlar de qualsevol relació o unió amb els nostres veïns catalans i balears amb els quals compartim història, llengua i cultura, aquells que amb les seues polítiques estan aconseguint que desaparega el valencià de les aules, aquells que usen la llengua com a excusa per a separar pobles, aquells que diuen parlar valencià ibèric. És a dir, totes aquelles persones que defensen un model “valencià” creat per ells mateixos sense tenir en compte ni respectar les arrels del País Valencià. Com deia Raimon:  “T'adones amic, que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim.. que la nostra és la d'ells?”

Per l'altre costat, estem els que ens avergonyim d'eixe model. A aquest altre costat està el País Valencià reivindicatiu i orgullós de les seues arrels. El que té molt clar que qui perd els origens perd la identitat. En aquest altre costat estem els que seguim lluitant des de dins i des de fora en els carrers per a defensar la nostra cultura i la nostra llengua, els que reclamem un finançament més just i proposem projectes de futur que aposten pel que el País Valencià significa. Els que no ens cansem de lluitar perquè València no siga només una cara bonica, perquè no som només paella, sol i platja, perquè tenim suficients arrels, cultura i història de la qual sentir-nos orgullosos, perquè hi ha altres formes de fer País, perquè hi ha alternativa.

Volem un 9 d'Octubre que siga motiu de celebració i no de ràbia per la situació de la nostra terra. Volem que arribe el dia en el qual realment puga sentir orgull, sense sentir alhora vergonya. Perquè ja ho explicà Vicent Andrés Estellés: alló que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.